Emergències

Fa temps que es parla del canvi climàtic, i dels seus efectes, tant de temps que alguns fins i tot s’atreveixen a negar-ho. Però els últims temps, hem presenciat un canvi semàntic que ens du a parlar d’Emergència climàtica. Canvi semàntic, però més aviat conceptual, car diverses veus clamen que caminar directament cap a l’extinció com a espècie. Més enllà de les opinions, l’escalfament global, els canvis extrems a la meteorologia, els moviments migratoris i el fet que la nova generació ja sigui aquí, han poblat la realitat (i les pantalles) d’iniciatives, com l’aturada d’estudiants dels divendres, el moviment #staygrounded, o de variades reaccions populars (també institucionals), i fins i tot el reconeixement de Greta Thunberg com a “Game Changer of the Year” per la revista GQ.

Fa tres anys el REC va formar part d’una projecte europeu en el qual joves de diversos països realitzaven conjuntament un documental transmedia sobre els efectes del canvi climàtic: era un pas més per a la divulgació d’un tema que preocupava i encara no formava part activa de les nostres pantalles. Amb l’actual canvi de paradigma, l’impacte ha esdevingut més directe i obvi. Des de la multiplicació dels festivals de cinema i medi ambient, a l’apertura de fòrums de debat sobre la petjada de carboni dels rodatges, i sobretot una gran pregunta que sobrevola l’ambient: què podem fer pel nostre entorn, pel nostre planeta?

Però aquest preocupació pujant per tot allò que ens envolta s’ha vist contagiat també a d’altres temes que estan ‘emergint’ i ocupant espai als canals de comunicació i expressió: els efectes no resolts de la crisi, l’augment de les desigualtats (a nivell local i planetari), els canvis sobtats als nostres barris, l’impacte del nostre estil de vida o la manca d’equitat d’uns dirigents que haurien de ser model (i una llarga llista) han empentat moltes situacions al límit, han dut a moltes persones a viure en un estat d’emergència.

És per això que el REC, el festival de cinema de la ciutat, es fa seva la preocupació dels creadors, i dedica el seu programa especial a totes aquestes emergències, de l’aquí i l’ara. Potser un festival de cinema no és l’espai des d’on es puguin oferir solucions, però des del nostre altaveu si que podem col·laborar a fer-nos preguntes i participar de la reflexió en la que tothom hauríem de participar.

Frágil Equilibrio (Frágil Equilibrio)

Director Guillermo García Lopez
País Espanya // Idioma VO Castellà // Year 2016 // Duration 81'

Dimecres 6 de novembre | 20 h | Auditori CaixaForum

FRÁGIL EQUILIBRIO (Espanya, 2016, 81 minuts), Dir: Guillermo García López

Un retrat del món en què vivim a través de tres històries a tres continents diferents: dos executius japonesos a Tokyo amb vides basades en el consumisme i el treball per a corporacions; una comunitat subsahariana al Gurugú, a tocar de la tanca de Melilla, frontera entre Àfrica i Europa; i diverses famílies espanyoles destruïdes per la crisi, i totes les conseqüències. Totes elles s’articulen a través de José Mujica, ex-president d’Uruguai (que vam poder gaudir a “El Pepe: una vida suprema” REC2018), qui aborda qüestions universals que amenacen la humanitat, l’equilibri del planeta, posant en entredit importants pilars del món en què vivim

GOYA 2017 al Millor Documental

Amb la presencia del director Guillermo García.

  • Dimecres 6 // 20hCAIXA FORUM

La Mujer de la Montaña (Kona fer í stríð)

Director Benedikt Erlingsson
País Islàndia, França, Ucraïna // Idioma VO Islandés, subtitulada en castellà // Year 2018 // Duration 100'
Cast Halldóra Geirharðsdóttir, Jóhann Sigurðarson, Davíð Þór Jónsson

Dimecres 13 de novembre | 20 h | Auditori CaixaForum

Halla, professora de cant i arribada als 50 anys, declara la guerra a la industria de l’alumini que està contaminant el seu país, assumint tot tipus de riscos per tal de protegir el medi ambient a Islàndia. Però tot pot canviar quan rep una carta que autoritza, a la fi, els tràmits d’adopció d’una nena. Vell conegut del festival, la 2ª pel·lícula de Benedikt Erlingsson (De Caballos y hombres, REC 2013) tracta un tema candent amb intel·ligència, gust per les imatges i amor pels paisatges i donant la batuta a la seva protagonista que ofereix un recital interpretatiu. Woman at war és una comèdia enèrgica, imaginativa, commovedora, ecologista… i feminista.

Premi LUX del Parlament Europeu // Gran Premi del Públic Festival de Sevilla

 

 

  • Divendres 13 // 20hCAIXA FORUM

Anthropocene: The Human Epoch

País Canadà // Idioma Anglès VOSE // Year 2018 // Duration 87'
Cast Alicia Vikander

Dimarts 19 de novembre | 20 h | Auditori CaixaForum

Impressionant i impactant repàs de l’impacte de l’ésser humà al planeta terra. El documental es basa en la premissa que a mitjans del s.XX va finalitzar l’Holocè, per passar a l’Anthropocè, l’època humana, degut als profunds canvis que l’ésser humà ha fet a la Terra. Des de les barreres de corall d’Austràlia, passant pels murs de formigó que envaeixen la costa de Xina, passant per les psicodèliques mines de potassi a Rússia, experimentem els efectes de la dominació humana en un total de vint països als sis continents.

A la intersecció entre l’art i la ciència, la pel·lícula és testimoni d’un moment crític a la historia geològica del planeta, regalant-nos una provocativa i inoblidable experiència sobre l’impacte de la nostra espècie. Amb la narració d’una antiga coneguda del REC, Alicia Vikander (“Pure” REC 2011) una banda sonora envolvent i una fotografia impecable que combina a la perfecció la bellesa i l’horror, ANTHROPOCENE és un film que cerca revelar, no alliçonar, i sobretot combinar la mirada amb la reflexió.

Participant als Festivals de Berlin, Toronto i Sundance

  • Dimarts 19 // 20hCAIXA FORUM

O Que Arde

Director Oliver Laxe
País Espanya, França, Luxemburg // Idioma Gallec VOSE // Year 2019 // Duration 85'
Cast Amador Arias, Benedicta Sánchez

Quan Amador surt de presó per haver provocat un incendi, ningú l’espera. Torna al seu poble, aïllat a les muntanyes, al més profund de la Galícia rural, on viu la seva anciana mare, Benedicta, la seva gossa Luna, i tres vaques. Les seves vides transcorren lentament, al ritme afable de la natura, però una amenaça latent pot aparèixer en qualsevol moment. Amb unes imatges d’una bellesa corprenedora, una atmosfera captivant i treballant amb actors no professionals O QUE ARDE s’erigeix com una pel·lícula austera amb una potent connexió amb les forces de la natura.  Oliver Laxe (un habitual del festival: Todos vos sodes capitans, REC 2011; Mimosas, REC 2016) aconsegueix tractar una de les preocupacions principals de la regió (i el món),  els incendis, mitjançant un poderós retrat, acurat i honest de l’ànima galega. Premiat els tres cops que ha visitat Cannes, Laxe, amb aquesta elegíaca oda al món rural, es consolida com un del autors més importants del cinema europeu contemporani.

 

 

  • Dijous 28 // 20hCAIXA FORUM
  • Dijous 5 // 18hANTIGA AUDIÈNCIA

Light As Feathers

Director Rosanne Pel
País Països Baixos // Idioma VO Polonès Sub Castellà // Year 2018 // Duration 85'
Cast Eryk Walny, Ewa Makula, Klaudia Przybylska

Eryk, de 15 anys, viu amb la mare i l’àvia en un petit poble polac. Té una relació massa íntima amb una mare manipuladora i dominant. Eryk està enamorat de la seva veïna Klaudia, de 13 anys, a qui trasllada la seva confusió emocional. Filmada amb actors no professionals al llarg de diversos mesos, seguint el seu creixement personal, LIGHT AS FEATHERS desdibuixa les fronteres entre documental i ficció fixant-se en les imperfeccions humanes i en les accions concretes i inconsistents de les persones amb una gran naturalitat. Si bé inicialment pot semblar un altre dels flirteigs autorals del cinema híbrid i fronterer dels últims anys, LIGHT AS FEATHERS s’erigeix, amb el pas dels minuts, com una pel·lícula poderosa i reveladora, que indaga en com els detalls poden marcar la vida de les persones i l’origen de certs comportaments, fins impactar al espectador. La jove directora holandesa es va submergir durant mesos en aquest microcosmos humà per regalar-nos una pel·lícula conscienciosa, conscienciada i persistent, que roman al cap de l’espectador.

Millor Pel·lícula i Millor Guió a la Mostra de Cinema Jove de Valencia

Millor Actor al Festival d’Angers

Estrena a Catalunya

AMB LA PRESÈNCIA DE LA DIRECTORA

  • Dimarts 3 // 20hANTIGA AUDIÈNCIA

És a l’aire

Director Christophe Sion / Santi Suárez-Baldrís
País Espanya // Idioma VO Català / Castellà // Year 2019 // Duration 53'

El Camp de Tarragona acull el complex Petroquímic més gran del sud d’Europa, un dels eixos principals de l’economia del territori. Tot i les preocupacions de molts veïns, les dades oficials sobre la qualitat de l’aire de la zona indiquen que no hi ha risc per a la salut humana. El 2012, un equip de la Universitat Politècnica de Catalunya va fer un estudi independent sobre la qualitat de l’aire, amb resultats revisats el 2015. A finals del 2018, emprenen un nou estudi sobre la contaminació. 

Amb la participació de diverses veus autoritzades (alcaldes, periodistes, investigadors, tècnics) i amb cura i èmfasi per mostrar tots els posicionament, ÉS A L’AIRE aprofundeix en la relació que la ciutadania del territori manté amb el complex petroquímic, tant des d’un punt de vista econòmic com simbòlic, que acaba aprofundint en el coneixement sobre nosaltres mateixos com a societat i com a espècie.

  • Dimecres 4 // 18:15hANTIGA AUDIÈNCIA

Parasite

Director Bong Joon-ho
Idioma VO Coreà Sub. Castellà // Duration 132'
Cast Song Kang Ho, Lee Sun Kyun, Cho Yeo Jeong, Choi Woo Shik

Tota la família d’en Ki-taek està a l’atur i s’interessa molt pel nivell de vida de la riquíssima família Park. Un día, el seu fill aconsegueix que el recomanin per donar classes particulars d’anglès a casa dels Park. És el començament d’un engranatge incontrolable, del qual ningú sortirà realment indemne. Palma d’Or del festival de Cannes 2019 per unanimitat del jurat, la nova pel·lícula del director coreà Bong Joon-ho (Memories of murder, Mother, Snowpiercer) s’ha convertit en un fenomen de crítica i públic allà on s’ha estrenat. Porta el concepte de “família amb monstrue” que va desenvolupar a The Host més enllà, sent la família el propi monstre, i fent un retrat àcid, ple d’enginy i humor negre, de les desigualtats socials i l’impacte a la vida de les persones. Mordaç, plena de simbolismes i amb diversos canvis de gènere al llarg del metratge present del metraje, el film presenta la seva pròpia idea d’‘ascensor social’. Favorita de la crítica internacional als festivals on ha participat, PARÁSITOS és, sens dubte, una de les pel·lícules més importants de l’any.

Palma d’Or al Festival de Cannes

Candidata de Corea del Sud als Oscar

  • Divendres 6 // 22hANTIGA AUDIÈNCIA

Les Misérables

Director Ladj Ly
País França // Idioma VO Francès / Sub Castellà // Year 2019 // Duration 102'
Cast Damien Bonnard, Alexis Manenti, Djibril Zonga

L’Stéphane acaba d’incorporar-se a la Brigada de Lluita contra la Delinqüència d’un dels barris més conflictius de París. Allà coneix en Chris i en Gwada, dos policies que porten ja temps a la brigada i que han adquirit unes rutines de treball potser no del tot ortodoxes. Junts faran front als conflictes del suburbi, on les diferents bandes enfrontades apliquen a la seva manera la “llei del carrer”.

Inspirant-se en els disturbis de 2005, el debutant Ladj Ly, membre del col·lectiu Kourtrajmé, explora el Montfermeil actual, al mateix lloc que Victor Hugo va utilitzar com a decorat el 1862. D’una actualitat impactant, LES MISERABLES és un film corprenedor i palpitant sobre el conflicte social que ens farà replantejar-nos alguns prejudicis, repensar la manera en què gestionem els conflictes, i valorar el pes de l’educació i de les polítiques d’igualtat més que mai.

Gran Premi del Jurat del Festival de Cannes

Premi del Públic al Festival d’Atenes i el Festival El Gouna

Millor Pel·lícula al Festival de Durban i a Deauville

Candidata de França per als Oscar

  • Dissabte 7 // 22hANTIGA AUDIÈNCIA